Una llei de país per una educació del segle XXI... ¿me lo dices o me lo cuentas?

Después de haber leído el artículo:"Una llei de país per una educació del segle XXI" , me gustaría comentar que me sorprende de nuevo la controversia que existe entre las opiniones de profesionales de la misma rama, es decir, que me resulta curioso que los profesionales de la educación, tengan opiniones tan variadas sobre el tema. Unos ven ella una buena vía de escapa ante la problemática educativa que estamos viviendo, otros predicen en ella un fracaso... Lo que está claro es que poco va a funcionar ya que esta propuesta de ley es un cambio que nos va a afectar a todos, y para que un cambio funcione necesita de la implicación de todo el mundo y por lo que estamos viendo por el momento muchos de los profesionales de la educación (que son los que más deberían potenciarla y respaldarla) poco lo van a hacer.
Muy de acuerdo con lo que propone el Sr. Graells en el artículo, los centros deberían estar dotados de mayor autonomía ya que son ellos quienes mejor conocen la realidad que viven, son ellos los más propicios para detectar y hablar de sus necesidades y carencias... Todo esto me parece importante, sí; pero también es necesaria la dotación de recursos para poder llevar a cabo las acciones necesarias.

Aún así considero que nos estamos centrando en aspectos más bien estándares de la educación y no acabamos de concretar en los aspectos que realmente confrontan el problema, ya que la autonomía, los recursos... son de gran importancia pero no dejan de ser cuestiones administrativas y estructurales; y yo considero que el problema que tenemos en la educación está dentro del aula. No sería más práctico formar al profesorado para que esté preparado para la diversidad en el aula que le toca vivir? Considero que se le tendría que dar más importancia a la motivación del profesorado para conseguir una mayor implicación en su labor.

Como he dicho antes, al profesor le toca vivir una situación de diversidad en el aula, bastante considerable; y es que nuestra sociedad, como ya sabemos, está cambiando a un ritmo bastante considerable y no todos los profesionales de la educación están preparados para este cambio.
Otro aspecto que me gusta del artículo es el que hace referencia a la equidad y a la excelencia que son términos realmente consistentes si realmente los lográsemos. Aunque por lo que he visto hasta el momento, en diversos artículos y la conferencia que hizo el Sr. Maragall, tienen clara la finalidad “equidad” para todos los alumnos y “excelencia”, pero poco se dice de los objetivos que nos marcaran el cómo conseguirlas.

CoMenTanT eLs viDeOs...

Sincerament dels dos videos a mi m'ha agradat més el primer trobo que la idea que promou és molt engrescadora i idílica, és com un somni etern que generació rere generació a buscat, una educació lliure.
La veritat és que per als que hem viscut una escola forjada en valors humans, respecte i evolució continua, ens costa imaginar una escola tal com la que mostra el primer video. Personalment, després de veure el video m'he quedat amb una sensació extranya, ja que no paro de pensar que les situacions mostrades, tot i que estaven extretes d'una pel·lícula, mostraven la realitat del dia a dia a les escoles de anys enrere, on els alumnes eren maltractats i se'ls educava com en una mena de "mili" on predominava l'autoritarisme. La barreja d'imatges de la pel·lícula amb fotografies militars traça un idèntic retrat de la ideologia educativa que es tenia a l'escola antiga, més concretament durant el franquisme.Els adjectius amb els que es descriuen les imatges: "Apocalipto, trágico, siniestro..." són els idonis per descriure el significat i la visió que es tenia sobre el principi: "Acció- reacció" on els alumnes eren pegats o castigats de forma desmesurada com a reacció d'una acció comesa.
Tot i que l'eduació ha canviat molt i molt ràpid, encara queda molt a fer, sobretot per aconseguir una educació tan ideal com la que es pretén al video,on els elements que la descriuen són: integral (per a que abarqui tots els aspectes de la persona), antiautoritaria (es fomenta el respecte per als docents pero amb métodes diferents i a un altre nivell), autogestionada, racional, mixta (on els nens i nenes puguin anar junts a classe), i sobretot assambleària basada en el joc i la diversió, la solidaritat, l'amistat... tot això per a acnseguir una educació lliure per a un món lliure, formant a persones lliures. Tal com diu el primer video una educació motivada per la curiositat dels nens.
Aprofito aquesta última frase per enllaçar amb el segón video ja que en ell també es mostra aquest aspecte; educar en els interessos del jovent, en coses que ells considerin útils, que quan surtin al carrer puguin treu-re'n profit. Cada vegada més, els adolescents són més utilitaristes i només consideren interessant el que els servirà en quant surtin al carrer. No estic 100% d'acord amb aquesta afirmació ja que molts dels joves no saben realment el que els interessa, el que volen aprendre, així que una mica de guía o estructura la considero necessària per a encaminar els passos de, cada vegada més, conformistes educants.
El segon video tracta també el tema de les noves tecnologies, estic molt d'acord amb aquesta idea ja que l'accés a la innovació i al progrés l'ha de tenir tothom, i només amb bones tecnologies sembla que s'avança. L'exemple expossat sobre lo idílic que seria que un malalt es trobés o es trobés pogués ser atés per un doctor de qualsevol part del món el trobo realment fascinant, y potser ilusament penso que algún dia aquesa situació es donarà, encara que desgraciadament avui en dia aquesta ajuda sanitaria no arriben ni de bon tros als del nostre propi país degut a que la sanitat pública està sobresaturada i no tothom es pot pagar centres privats.

MAPA CONCEPTUAL NOTICIA

Aquest mapa resum i complementa la noticia publicad pel Diari de Tarragona sobre la Vaga.

Señoras y señoreees... con todos ustedees...MI GRUPO!!

Muchos ya las conoceis, son famosas, carismáticas y tienen un yo que sé, que que se yo...

Simpáticas, alocadas, repito: ALOCADAS!!XDDDDDDD

Patricia Arias + Cori Pozuelo + Eva Royo + YO misma!

ToTs CoNtRa La LEC

Impressionant la revolta que va provocar aquest moviment el passat 15 de Febrer!!

Tot i que m'esperava un grau més elevat de participació a Tarragona, em va enorgullir veure com les persones es fan escoltar.

La veritat es que veure a la gent unida per un objectiu comú et fa veure les coses de diferent manera... persones que no es coneixen, que no s’han vist mai, escridassant amb una sola veu.

Pocs dies abans em vaig assabentar de les represàlies econòmiques que rebrien els assistents al acte… una mostra més d’aquesta llibertat de la que disposem : Tens dret a manifestar-te, si ! però com a conseqüència et traurem 150€ (+o -) del sou aquest mes... fomenten molt el dret de expressió eh...

Tot i així la noticia, en la vessant sindical, diu que va participar el 80% dels docents. Aquesta mobilització va comptar també amb el suport del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) que un dels punts dels que va voler deixar constància va ser la relació entre el fracàs escolar i la poca inversió en la escola pública. En contraposició el departament d’Educació va calcular que el 50% dels docents no va participar (no m’estranya, amb les sancions que es derivaven), la major participació la van fer els mestres de primària, el personal de guarderia i el de les IES van mostrar una participació molt per sota de les expectatives.

Les Terres de l’Ebre en canvi, van mostrar una participació molt més engrescadora, “ells sí que es van mullar”.

En fi que aquesta llei està donant molt de parlar i no molt positivament... considero que el seu fons, la seva intenció es bona. Tothom busca l’antídot al fracàs escolar i demés, però s’haurien de plantejar que si tant personal del món educatiu hi està en contra... pot ser es que alguna cosa falla, no?

Si voleu llegir la noticia:

Las escuelas de tarragona se sumaron a la Huelga contra la LEC

CoNcEpTuAlItZaNt...

Un mètode és una sèrie de passos successius, que condueixen a una meta. L'objectiu del professional és arribar a prendre les decisions i una teoria que permeti generalitzar i resoldre de la mateixa forma problemes semblants en el futur. Per tant és necessari que segueixi el mètode més apropiat al seu problema, el que equival a dir que ha de seguir el camí que ho condueixi al seu objectiu.

Alguns mètodes són comuns a moltes ciències, però cada ciència té els seus propis problemes i per tant les seves pròpies necessitats on caldrà emprar aquelles modalitats dels mètodes generals més adequats a la solució dels problemes específics.
El mètode és un ordre que ha d'imposar als diferents processos necessaris per a assolir una fi donada o resultats. En la ciència s'entén per mètode, conjunt de processos que l'home ha d'emprendre en la investigació i demostració de la veritat.



El mètode no s'inventa depèn de l'objecte de la investigació.



Els aspectes que intervenen i determinen un procés d'investigació:


1. La naturalesa del fenomen objecte d'estudi.


2. Les preguntes que es formulen sobre fenomen.


3. Els suposats paradigmes dels quals es parteix.


4. La metodologia a emprar.





I la metodologia?



La metodologia (meta= a través de, fi; escoltats= camí, manera; lógos= teoria, raó, coneixement): és la teoria sobre mètode o del conjunt de mètodes. La metodologia és normativa (valora), però també és descriptiva (exposa) o comparativa (analitza). La metodologia estudia també la conducta de l'investigador i les tècniques que empra.



Per mètode o procés científic s'entén aquelles pràctiques utilitzades i ratificades per la comunitat científica com vàlides a l'hora de procedir amb la finalitat d'exposar i confirmar les seves teories. Les teories científiques, destinades a explicar d'alguna manera els fenòmens que observem, poden donar-se suport o no en experiments que certifiquin la seva validesa.



I les tècniques d’ investigació?



Les tècniques "són procediments operatius rigorosos, bé definits, transmissibles, susceptibles de ser aplicats de nou en les mateixes condicions i adaptats al gènere de problema i de fenomen en qüestió... L'elecció de les mateixes depèn de l'objectiu perseguit, el qual va lligat al mètode de treball" (Grawitz, Tom 1, p. 291).



Sobre la diferència entre mètode i tècnica, Grawitz diu en la mateixa pàgina el següent: "La tècnica representa les etapes operacionals limitades, unides a uns elements pràctics, concrets, adaptats a una fi definida, mentre que el mètode és una concepció intel·lectual que coordina un conjunt d'operacions i, en general, diverses tècniques".



Per a un bon treball d'investigació no basta l'ocupació d'una tècnica precisa, tampoc és suficient aclarir els aspectes metodològics; es necessita també un marc teòric clar i una conceptualització precisa dels problemes rellevants a ser investigats.





Fases del mètode científic



Per mètode o procés científic s'entén aquelles pràctiques utilitzades i ratificades per la comunitat científica com vàlides a l'hora de procedir amb la finalitat d'exposar i confirmar les seves teories. Les teories científiques, destinades a explicar d'alguna manera els fenòmens que observem, poden donar-se suport o no en experiments que certifiquin la seva validesa.



1.Observació: Examen atent dels fenòmens que succeeixen en la natura.


2. Formulació d'hipòtesis: Donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenòmens.


3. Experimentació: Repetir sistemàticament un fet de forma controlada.


4. Organització de les dades experimentals: Ordenar les dades obtingudes en taules, gràfiques...


5. Extracció de conclusions: Ordenar les dades experimentals per a comprovar l'existència de regularitats. La formulació d'aquestes regularitats s'anomenen lleis científiques, les quals ofereixen una explicació del fet.


6. Elaboració duna teoria: Explicació de les observacions i lleis de les quals ofereix una interpretació global.



Enumera característiques i tècniques de les metodologies quantitativa i qualitativa.





Investigació qualitativa
Quan el que s’obté són dades i informacions de tipus qualitatiu, en forma de text, produccions, observacions no sistemàtiques on les valoracions, estimacions... estan mediatitzades per l’informant o per l’observador o avaluador i la reducció d’aquestes dades requereix la interpretació intersubjectiva.

• Observació naturista sense control

Centrada en la metodologia i comprensió

Subjectiva

Inferències de les seves dades

Orientada al procés

Dades "riques i profundes"

No generalitzable

Holista

Realitat dinàmica

Investigació quantitativa

Quan després de la seva aplicació ens donen dades quantitatives no mitjançant una assignació sinó mitjançant medicions objectives no subjectives a la subjectivitat de l’investigador: tests estandarditzats, i barems, proves objectives, escales de valoració convenientment validades, registres d’observació sistemàtica, etc.

• Basada en la inducció probabilística del positivisme lògic


• Medició penetrant i controlada


• Objectiva


• Inferències mes enllà de les dades


• Confirmatòria, inferencial, deductiva


• Orientada al resultat


• Dades "solides i repetibles"


• Generalitzable


• Particularista


• Realitat estàtica

INVESTIGACIÓ EDUCATIVA... ¿eing?

La investigació educativa és un conjunt d’accions sistemàtiques amb objectius propis, que sustentats en un marc teòric o en una referència, en un esquema de treball apropiat i amb un horitzó definitiu, descriuen, interpreten o actuen sobre la realitat educativa, organitzant nous coneixements, teories, mètodes, mitjans, patrons de conducta i procediments educatius o modificant els ja existents.

Per la seva part, Jean Pierre Vielle (1989) explicita el concepte afirmant que: “la investigació s’estén com tot procés de búsqueda sistemàtica d’alguna cosa nova, es tracta d’activitats intencionals i sistemàtiques que porten al descobriment i a la intervenció d’una innovació"

Aquesta innovació producte de la investigació, no és solament de l’ordre de les idees i del coneixement, sino que genera resultats diversos i molt diferents, noves idees, conceptes, teories, nous dissenys, valors, prototips, comportaments i actituts.

Pablo Latapí (1981), es refereix a la Investigació com: “ Un conjunt d’accions sistemàtiques i deliberades que porten a la formació, disseny i producció de nous valors, teories i sistemes.” Després de presentar diferents conceptes sobre la Investigació Educativa provinent de diversos autors, considero important conèixer les característiques d’aquesta:

• Permet la presència d'accions intencionals i sistèmiques
• Estan sustentades en un marc teòric o de regencia
• Condueixen al descobriment d'una cosa nova
• S'obtenen a través de diverses naturaleses: teories, idees, conceptes, models, productes, artefactes, medis, valors i comportaments

Doncs bé, ja coneixem el concepte i les característiques més rellevants, a continuació podrem coneixer els seus objectius:

• Conèixer els diferents punts de vista sobre la naturalesa de la investigació
• Adquirir el coneixement i la terminologia bàsica de la investigació
• Conèixer les diverses perspectives metodològiques aplicades a la educació per els investigadors
• Capacitar per a la lectura i la interpretació crítica.

Per a determinar els paradigmes de la investigació educativa, considero necessari fer referència al concepte”paradigma”. Aquest terme fa referència al conjunt de creences i actituds, com una visió del món “compartida” per un grup`de científics que implica, específicament, una metodologia determinada (Alvira, 1982, pag.34)

Diversos autors com (Popkewitz, Koerting, Morin i de Miguel, entre altres), sostenen que podem distingir tres grans paradigmes en la Investigació Educativa:

• El positivista
• L'interpretatiu
• I el sociocrític

Tradicionalment la investigació educativa ha seguit els fonaments de la corrent positivista, aquesta corrent es relaciona amb idees empiristes i positivistes d’autors com Comte, S.Mill i Durkheim. Els seus supòsits bàsics són que el món natural té existència pròpia i que està regit per lleis que l’investigador ha de descobrir objectivament i amb procediments científics, per a poder explicar, predir, i per lo tant, controlar tots els fenòmens.

El paradigma interpretatiu es remunta a les idees d’autors com Dilthey, Rickert i Weber, entre altres. Aquestes corrents humanístic-interpretatives es concentren en l’anàlisi dels significats de les accions humanes i de la vida de la societat. Per a aconseguir-ho utilitzen tècniques d’investigació de caràcter qualitatiu.
Els seguidors d’aquesta corrent es centren en la descripció i comprensió del que és únic i particular del subjecte més que en lo generalitzable. Busquen desenvolupar coneixement ideogràfic i accepten que la realitat és múltiple, holística i dinàmica.

Per últim el paradigma sociocrític s’origina com una desposta als dos anteriors, ja que acusa de reduccionisme al positivisme i de conservadurisme a la corrent interpretativa. Les bases d’aquest paradigma les trobem en el neomarxisme, en les obres de Freire, Carr y Kemmis, entre altres en la teoria crítica social de Habermas.

Tot això amb la finalitat fonamental de modificar l’estructura de les relacions socials,a demés de descriure-les i comprendre-les.

Aquesta corrent té actualment un impacte molt fort en diversos espais educatius, com son el estudi de l’administració educativa, del currículum, de la formació del professorat, etc.