Per la seva part, Jean Pierre Vielle (1989) explicita el concepte afirmant que: “la investigació s’estén com tot procés de búsqueda sistemàtica d’alguna cosa nova, es tracta d’activitats intencionals i sistemàtiques que porten al descobriment i a la intervenció d’una innovació"
Aquesta innovació producte de la investigació, no és solament de l’ordre de les idees i del coneixement, sino que genera resultats diversos i molt diferents, noves idees, conceptes, teories, nous dissenys, valors, prototips, comportaments i actituts.
Pablo Latapí (1981), es refereix a la Investigació com: “ Un conjunt d’accions sistemàtiques i deliberades que porten a la formació, disseny i producció de nous valors, teories i sistemes.” Després de presentar diferents conceptes sobre la Investigació Educativa provinent de diversos autors, considero important conèixer les característiques d’aquesta:
- Permet la presència d'accions intencionals i sistèmiques
- Estan sustentades en un marc teòric o de regencia
- Condueixen al descobriment d'una cosa nova
- S'obtenen a través de diverses naturaleses: teories, idees, conceptes, models, productes, artefactes, medis, valors i comportaments
Doncs bé, ja coneixem el concepte i les característiques més rellevants, a continuació podrem coneixer els seus objectius:
- Conèixer els diferents punts de vista sobre la naturalesa de la investigació
- Adquirir el coneixement i la terminologia bàsica de la investigació
- Conèixer les diverses perspectives metodològiques aplicades a la educació per els investigadors
- Capacitar per a la lectura i la interpretació crítica.
Per a determinar els paradigmes de la investigació educativa, considero necessari fer referència al concepte”paradigma”. Aquest terme fa referència al conjunt de creences i actituds, com una visió del món “compartida” per un grup`de científics que implica, específicament, una metodologia determinada (Alvira, 1982, pag.34)
Diversos autors com (Popkewitz, Koerting, Morin i de Miguel, entre altres), sostenen que podem distingir tres grans paradigmes en la Investigació Educativa:
- El positivista
- L'interpretatiu
- I el sociocrític
Tradicionalment la investigació educativa ha seguit els fonaments de la corrent positivista, aquesta corrent es relaciona amb idees empiristes i positivistes d’autors com Comte, S.Mill i Durkheim. Els seus supòsits bàsics són que el món natural té existència pròpia i que està regit per lleis que l’investigador ha de descobrir objectivament i amb procediments científics, per a poder explicar, predir, i per lo tant, controlar tots els fenòmens.
El paradigma interpretatiu es remunta a les idees d’autors com Dilthey, Rickert i Weber, entre altres. Aquestes corrents humanístic-interpretatives es concentren en l’anàlisi dels significats de les accions humanes i de la vida de la societat. Per a aconseguir-ho utilitzen tècniques d’investigació de caràcter qualitatiu.
Els seguidors d’aquesta corrent es centren en la descripció i comprensió del que és únic i particular del subjecte més que en lo generalitzable. Busquen desenvolupar coneixement ideogràfic i accepten que la realitat és múltiple, holística i dinàmica.
Per últim el paradigma sociocrític s’origina com una desposta als dos anteriors, ja que acusa de reduccionisme al positivisme i de conservadurisme a la corrent interpretativa. Les bases d’aquest paradigma les trobem en el neomarxisme, en les obres de Freire, Carr y Kemmis, entre altres en la teoria crítica social de Habermas.
Tot això amb la finalitat fonamental de modificar l’estructura de les relacions socials,a demés de descriure-les i comprendre-les.
Aquesta corrent té actualment un impacte molt fort en diversos espais educatius, com son el estudi de l’administració educativa, del currículum, de la formació del professorat, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario