Una llei de país per una educació del segle XXI... ¿me lo dices o me lo cuentas?

Después de haber leído el artículo:"Una llei de país per una educació del segle XXI" , me gustaría comentar que me sorprende de nuevo la controversia que existe entre las opiniones de profesionales de la misma rama, es decir, que me resulta curioso que los profesionales de la educación, tengan opiniones tan variadas sobre el tema. Unos ven ella una buena vía de escapa ante la problemática educativa que estamos viviendo, otros predicen en ella un fracaso... Lo que está claro es que poco va a funcionar ya que esta propuesta de ley es un cambio que nos va a afectar a todos, y para que un cambio funcione necesita de la implicación de todo el mundo y por lo que estamos viendo por el momento muchos de los profesionales de la educación (que son los que más deberían potenciarla y respaldarla) poco lo van a hacer.
Muy de acuerdo con lo que propone el Sr. Graells en el artículo, los centros deberían estar dotados de mayor autonomía ya que son ellos quienes mejor conocen la realidad que viven, son ellos los más propicios para detectar y hablar de sus necesidades y carencias... Todo esto me parece importante, sí; pero también es necesaria la dotación de recursos para poder llevar a cabo las acciones necesarias.

Aún así considero que nos estamos centrando en aspectos más bien estándares de la educación y no acabamos de concretar en los aspectos que realmente confrontan el problema, ya que la autonomía, los recursos... son de gran importancia pero no dejan de ser cuestiones administrativas y estructurales; y yo considero que el problema que tenemos en la educación está dentro del aula. No sería más práctico formar al profesorado para que esté preparado para la diversidad en el aula que le toca vivir? Considero que se le tendría que dar más importancia a la motivación del profesorado para conseguir una mayor implicación en su labor.

Como he dicho antes, al profesor le toca vivir una situación de diversidad en el aula, bastante considerable; y es que nuestra sociedad, como ya sabemos, está cambiando a un ritmo bastante considerable y no todos los profesionales de la educación están preparados para este cambio.
Otro aspecto que me gusta del artículo es el que hace referencia a la equidad y a la excelencia que son términos realmente consistentes si realmente los lográsemos. Aunque por lo que he visto hasta el momento, en diversos artículos y la conferencia que hizo el Sr. Maragall, tienen clara la finalidad “equidad” para todos los alumnos y “excelencia”, pero poco se dice de los objetivos que nos marcaran el cómo conseguirlas.

CoMenTanT eLs viDeOs...

Sincerament dels dos videos a mi m'ha agradat més el primer trobo que la idea que promou és molt engrescadora i idílica, és com un somni etern que generació rere generació a buscat, una educació lliure.
La veritat és que per als que hem viscut una escola forjada en valors humans, respecte i evolució continua, ens costa imaginar una escola tal com la que mostra el primer video. Personalment, després de veure el video m'he quedat amb una sensació extranya, ja que no paro de pensar que les situacions mostrades, tot i que estaven extretes d'una pel·lícula, mostraven la realitat del dia a dia a les escoles de anys enrere, on els alumnes eren maltractats i se'ls educava com en una mena de "mili" on predominava l'autoritarisme. La barreja d'imatges de la pel·lícula amb fotografies militars traça un idèntic retrat de la ideologia educativa que es tenia a l'escola antiga, més concretament durant el franquisme.Els adjectius amb els que es descriuen les imatges: "Apocalipto, trágico, siniestro..." són els idonis per descriure el significat i la visió que es tenia sobre el principi: "Acció- reacció" on els alumnes eren pegats o castigats de forma desmesurada com a reacció d'una acció comesa.
Tot i que l'eduació ha canviat molt i molt ràpid, encara queda molt a fer, sobretot per aconseguir una educació tan ideal com la que es pretén al video,on els elements que la descriuen són: integral (per a que abarqui tots els aspectes de la persona), antiautoritaria (es fomenta el respecte per als docents pero amb métodes diferents i a un altre nivell), autogestionada, racional, mixta (on els nens i nenes puguin anar junts a classe), i sobretot assambleària basada en el joc i la diversió, la solidaritat, l'amistat... tot això per a acnseguir una educació lliure per a un món lliure, formant a persones lliures. Tal com diu el primer video una educació motivada per la curiositat dels nens.
Aprofito aquesta última frase per enllaçar amb el segón video ja que en ell també es mostra aquest aspecte; educar en els interessos del jovent, en coses que ells considerin útils, que quan surtin al carrer puguin treu-re'n profit. Cada vegada més, els adolescents són més utilitaristes i només consideren interessant el que els servirà en quant surtin al carrer. No estic 100% d'acord amb aquesta afirmació ja que molts dels joves no saben realment el que els interessa, el que volen aprendre, així que una mica de guía o estructura la considero necessària per a encaminar els passos de, cada vegada més, conformistes educants.
El segon video tracta també el tema de les noves tecnologies, estic molt d'acord amb aquesta idea ja que l'accés a la innovació i al progrés l'ha de tenir tothom, i només amb bones tecnologies sembla que s'avança. L'exemple expossat sobre lo idílic que seria que un malalt es trobés o es trobés pogués ser atés per un doctor de qualsevol part del món el trobo realment fascinant, y potser ilusament penso que algún dia aquesa situació es donarà, encara que desgraciadament avui en dia aquesta ajuda sanitaria no arriben ni de bon tros als del nostre propi país degut a que la sanitat pública està sobresaturada i no tothom es pot pagar centres privats.

MAPA CONCEPTUAL NOTICIA

Aquest mapa resum i complementa la noticia publicad pel Diari de Tarragona sobre la Vaga.